A penes un rastre, una marca, un senyal d'una dona en el temps, ﾃｩs el que condensa el diari lﾃｭric de M.nica Mirﾃｳ. Una orientaciﾃｳ en el trﾃnsit de la vida, d'on provﾃｩ l'alenada proverbial i on es formen els prop.sits inscrits. ﾃ鋭 el mapa d'una constituciﾃｳ moral i de les adversitats que la somouen o modifiquen: el temps del temps, el temps de la dona i el temps que ja no ho ﾃｩs, allﾃ on el vestigi esdevﾃｩ transcendent. El transcurs dels dies obre ferides, ens vincla, ens exilia. Nomﾃｩs la paraula salvaguarda, atenua el dolor i ens sobreviu.
