En una vetllada de bons vins i imaginatives berreries, el cineasta Luis Buñuel i l'escriptor Jean-Claude Carriére varen apostar quants sinónims admetia una paraula d'alló més barroera. D'aquest joc lúbric va sorgir aquesta antologia definitiva de les paraules gruixudes per a paladars fins, un glossari del noble art de la paraulota exacta no apta per a esperits timorats ni per a ánimes miserables. La relació epistolar entre un filóleg prestigiós i una dobladora de pel·lícules porno deprimida. Un clássic a FranÇa adaptat ara a la literatura catalana per Ricard Borrás. No hi ha res que produeixi més satisfacció a la punta de la nostra llengua que una bona i sofisticada marranada: un poeta barroc dirá que a la noia «li han trencat el vidre de l'armari» i Sagarra apuntará que «li han romput l'urna intacta de la seva minyonia», tot i que avui el joc definitiu amb rima consonant és: «si t'agarre, t'espatarre». Aquest llibre és un tálem rodó. Tot lector es pot sumar a l'orgia suggerint sinónims sucosos de totes aquestes paraules que ens prohibeixen dir, peró que es diuen amb ganes. Un text estricte i savi sobre el tema més universal. Una qüestió de la qual depén el nostre futur com a espécie, peró també la nostra fantasia, el nostre riure i la nostra llibertat.
