Aquest llibre ens apropa a la figura de l’abat de Montserrat, Aureli Escarré, i mostra la seva evolució i el context que conduà Escarré a passar de ser amic del règim franquista a ser-ne un gran desqualificador. Analitza la incidència simultà nia dels canvis en la vida monà stica que es formularen en els anys seixanta i que acabaren amb el trasllat forçós dels dissidents de l’abadia de Montserrat al priorat de Cuixà . El paper de Montserrat en la preservació i renovació de la identitat catalana, postergada per una dictadura enemiga d’aquesta, va donar gran rellevà ncia a uns fets que provocaren el desterrament de l’abat Escarré, l’única autoritat eclesià stica que censurà el franquisme públicament.
