Des dels blocs de pisos de via Stalingrad, un barri obrer de Piombino, es veu el Mediterrani, la llum, la platja i, allá lluny, l'illa d'Elba. Peró no és un lloc de vacances. En aquesta terra les fábriques i els blocs de formigó ho envaeixen tot.A Piombino tenir catorze anys és difícil. I si el teu pare no és ningú o es trenca l'esquena a les fábriques d'acer que donen pa i desesperació a mitja ciutat, encara ho és més. Tot aixó ho saben bé, l'Anna i la Francesca, amigues inseparables. I també saben que en una barriada com aquesta, quan el cos adolescent comenÇa a canviar, només hi ha dues alternatives: o t'amagues i restes exclosa del grup o exposes descaradament la teva bellesa i la utilitzes per ser algú. Elles intenten amb totes les seves forces ser algú.«D'acer és un cos a cos amb la matéria, amb l'acer de les fábriques que es fon peró també amb el cos adolescent que es transforma i canvia.» Silvia Avallone
