«De la correspondéncia entre els que saben escriure, sempre n'obtindrem [...] la plenitud de la serena bellesa de la paraula ben polsada», escriu Enrique Badosa. El present volum recull la correspondéncia que els poetes J. V. Foix i Albert Manent van intercanviar al llarg de més de trenta anys d'amistat. Aquestes missives, que versen sobre temes molt diversos, mostren destacables facetes de la personalitat dels autors: un Foix que, en plena capacitat creadora, sovint escriu en vers rimat, i un Manent jove peró en camí de la plenitud literária; i permeten al lector conéixer els canvis polítics i culturals de la Catalunya del segle xx des de la perspectiva de dos homes de lletres.
