Aquest llibre narra les experiéncies viscudes per l autor al llarg d una vida universitária de quaranta-tres anys, comenÇada com a estudiant el 1965 i acabada com a catedrátic, d una manera prematura, l any 2008: un pla de prejubilació pensat per les autoritats de la Universitat de Barcelona va determinar l autor a acollir-s hi, cosa que potser no hauria fet si les circumstáncies de la vida académica que s expliquen al llibre no l haguessin convidat a prendre aquesta decisió. Durant tots aquests anys l autor ha viscut experiéncies i moments d una gran bellesa, de profit i de molta dignitat, peró també n ha viscut d altres que cauen de ple en el malestar i en la consternació, si no en l horror. L autor intentará que totes i cada una de les situacions narrades vagin acompanyades d una reflexió ara pedagógica, adés política, també moral, per tal de fer aquest llibre útil a les generacions presents d estudiants, professors i directors de l ensenyament secundari i de les universitats de Catalunya i de tot Espanya, i també a les generacions d estudiants d Humanitats que l autor ja comenÇa a plányer que vindran. El títol del llibre fa referéncia a dues coses: l adéu de l autor a la universitat com a catedrátic en actiu, i alló que s afanya a qualificar com el final, potser no definitiu, de la puixanÇa o el crédit de les Humanitats en el si de les nostres universitats i societats.
