Quan els nostres fills es queden adormits i els mirem des del llindar de la porta de la seva habitació, o asseguts al seu costat, en el matalà s, sovint desitgem ser capaços d'espolsar del seu cap totes les pors, preocupacions, inquietuds ... Més que cap altra cosa, volem que puguin lliurar-se als seus somnis, construir preciosos mons imaginaris i preservar intacta la seva innocència. Aquest és el desig que expressa el narrador de La nit, la son, tu i jo. Amb una veu cà lida i poètica, Carles Sala i Vila construeix el relat dels sentiments i els bons desitjos que tot pare / tots els pares i mares experimenten alberga cap al seu fill / als seus fills. 'alberga' sona força estrany El text està acompanyat per les belles il·lustracions d'Estela de Arenzana.
