Des de l'experiéncia com a professor de secundária, pare i alumne, Joan Badia analitza qué ha portat a la crisi actual del sistema educatiu. Per qué es destinen tan pocs diners a l'ensenyament Les famílies, han renunciat al deure d'educar els fills Per qué alguns professors perden la motivació Qué aprenen, realment, els alumnes L'escola no hauria de suspendre i, si ho fa, cal adaptar el model educatiu a una societat que ha canviat en valors i maneres de viure. Peró la LOGSE i la nova Llei de Qualitat continuen deixant moltes assignatures pendents. L'autor reflexiona sobre el paper dels implicats en l'educació: l'Administració, el professorat, la família i els alumnes. I ens en mostra la complexitat, apostant perqué l'ensenyament arribi a l'aprovat. Joan Badia i Pujol (Callús, Bages, 1951) Casat i amb dues filles. Es catedrátic de Llengua catalana i Literatura a l'ensenyament secundari. Actualment exerceix de professor d'Ensenyament Secundari Obligatori (ESO) a la SES Navarcles. Es autor de llibres de text per a l'enseyament de llengua a primária, a secundária i per a persones adultes. Es membre de diverses entitats professionals, culturals, sindicals i polítiques.
-5%
